Santa Eulàlia

Santa Eulàlia és una església que ha estat ampliada en diverses ocasions, tot i això manté una part de la seva arquitectura inicial d’origen romànic. Al segle XII s’afegeix a l’edifici el campanar, de 23 metres d’alçada, el més alt de l’estil romànic-llombard del país. Té 3 pisos i una creu de ferro forjat amb peu de pedra tosca a la coberta. L’església conserva el porxo més antic del Principat d’Andorra, que data del segle XIV.

Al seu costat es troba una caseta anomenada comunidor, plena de simbolisme religiós. Era on se celebrava el consell de comú i es conjuraven les tempestats. El comunidor de Santa Eulàlia és l’únic del país.

Es conserva la planta de l’absis romànic, enderrocat l’any 1924, dins de l’església actual, així com una porxada del segle XIV. A l’interior destaquen la pica baptismal romànica decorada amb arcuacions i flors de lis, tres retaules barrocs dels segles XVII i XVIII i el nou vitrall, obra de l’artista d’Encamp Agustí Rios.

L’església es va reformar un altre cop entres els anys 1988 i 1989, per part del bufet d’arquitectura Mckay, Bohigas i Martorell. La creació d’una plaça que comunica amb l’ampliació de la nau i la ubicació del nou centre parroquial van ser dues de les reformes més importants introduïdes.