De 3 maig 2025 00:00h
a 18 maig 2025 23:59h
Selecciona el teu idioma
T. mínima: 5ºC T. màxima: 14ºC
T. mínima: 5ºC T. màxima: 20ºC
T. mínima: 8ºC T. màxima: 21ºC
Senderisme i rutes a peu
Centre d'Encamp - Llac d'Engolasters: Un itinerari que connecta el centre d'Encamp amb el llac d'Engolasters, perfecte per gaudir de la natura.
Camí de les Pardines - Llac d’Engolasters: Un camí de fàcil recorregut, amb vistes espectaculars i un jardí botànic al llarg del trajecte.
Escaldes-Engordany - Llac d'Engolasters: Una ruta alternativa que connecta la parròquia veïna d'Escaldes-Engordany amb el llac.
Rutes en bicicleta
Encamp - Les Pardines - Llac d’Engolasters - Encamp: Una de les excursions familiars més populars i recomanables d'Andorra.
El llac d'Engolasters té una gran rellevància en la història d'Andorra, tant per les seves llegendes com pel seu paper en la modernització del país.
Origen del nom
Segons la tradició popular, el nom d'Engolasters prové de la idea que el llac "engoleix els astres", ja que, envoltat per un bosc frondós de pins, les seves aigües fosques no reflecteixen les estrelles. Una altra teoria toponímica suggereix que el nom podria derivar del provençal estier (canal o rierol), del llatí aestuarium o aquale (olla d’aigua).
La llegenda
Una de les llegendes més conegudes explica que l'estany es va formar sobre un antic poble de descreguts que va ser engolit per les aigües com a càstig. També es diu que les nits de lluna plena, les bruixes es reunien al llac per banyar-s'hi nues. Els homes del poble pujaven a espiar-les, però si eren descoberts, les bruixes els transformaven en gats negres. Es creu que aquestes pràctiques van desaparèixer amb la construcció de la presa i la instal·lació de les antenes de Ràdio Andorra a principis del segle XX.
Arran de la construcció de la presa d’Engolasters, FHASA hi va construir un salt per a la seva explotació (que s’iniciava a l’estany i baixava fins a la central hidroelèctrica, construïda a la CG-2). Aquest salt és el que aprofitava un desnivell més gran dels tres existents a Andorra i, per tant, el que tenia una capacitat potencial de producció d’energia elèctrica més alta. El salt havia d’aprofitar una conca d’una extensió útil de 158 Km², dels quals 27 corresponien al riu Madriu i, 10, al riu de Perafita. Els cabals captats a les conques del Valira i del Madriu confluïen a Engolasters, des d’on es feia baixar a pressió per un tub d’uns 1.250 metres de llarg fins als generadors de la central hidroelèctrica.
Avui en dia, l'edifici de la Central Hidroelèctrica és un bé considerat Patrimoni d'Interès Cultural d'Andorra per la seva arquitectura de granit i per representar la modernització del país. L’edifici de la central hidroelèctrica de FEDA, que avui dia és la principal font de producció d'energia elèctrica d'Andorra també acull el Museu de l’Electricitat (MW).
La finalitat d’aquest museu és apropar a tots els seus visitants la història de l’electricitat d’Andorra, on podran veure el centre de control i explotació, punt neuràlgic de l'energia elèctrica del país, i on el visitant podrà veure en funcionament les turbines que generen electricitat. També es podrà gaudir dins el museu d’una exposició permanent i altres temporals, com l’exposició fotogràfica «Camins per al progrés». Es tracta d'una exposició fotogràfica sobre la construcció de carreteres al Principat que explica des dels primers intents d’Andorra per obtenir les carreteres fins a la concessió de FHASA, que va comportar la tan desitjada construcció de les vies de comunicació modernes del país.
Tot l'any