De 22 maig 2026 00:00h
a 24 maig 2026 23:59h
Aixopluc de les bruixes d’Engolasters
Al mig del Camí de les Pardines, un dels itineraris més apreciats i accessibles de la parròquia d’Encamp que condueix fins al llac d’Engolasters, hi trobem un antic aixopluc de muntanya. Aquest petit espai, que originàriament servia per protegir els visitants de la pluja durant el recorregut, ha estat avui rehabilitat i revaloritzat per convertir-se en un punt d’interès turístic, cultural i artístic.
Neix així l’Aixopluc de la llegenda de les bruixes del llac d’Engolasters, un espai dedicat a les llegendes i a la memòria popular, que convida el visitant a fer una pausa i descobrir una nova mirada sobre aquest indret emblemàtic.
A l’interior, el visitant hi descobrirà un mural de gran format inspirat en el llac i en la llegenda de les bruixes, obra del pintor i escultor Àngel Calvente. Aquesta intervenció artística convida a endinsar-se en l’imaginari col·lectiu vinculat a aquest indret i a redescobrir-ne el simbolisme.
A l’exterior, un tòtem coronat per un gat negre —també creat per l’artista— actua com a element de crida i reflexió. Tradicionalment associat a la màgia i a la superstició, el gat negre ens connecta amb una iconografia arrelada que forma part del relat popular.
Aquest espai, però, va més enllà de la llegenda. El projecte incorpora una mirada històrica i pedagògica que vol posar en valor la memòria de les dones que van ser acusades de bruixeria a les Valls d’Andorra, i especialment a la parròquia d’Encamp. Lluny dels mites, aquestes acusacions van formar part d’un context de persecució i estigmatització.
L’aixopluc esdevé així un lloc de pausa, contemplació i reflexió, on la llegenda, l’art i la història dialoguen per oferir una nova lectura d’aquest patrimoni immaterial.
Mural del pintor i escultor Àngel Calvente.
La llegenda
El llac d’Engolasters és un dels indrets més màgics i enigmàtics d’Andorra, i també l’escenari d’una de les seves llegendes més conegudes.
Segons la tradició popular, la nit de Sant Joan les bruixes de tot el Pirineu es reunien a la vora de l’estany per celebrar el seu gran aquelarre. Es deia que arribaven volant des de molts indrets: de les valls d’Andorra, però també del Canigó, del Puigmal o del Cadí.
Quan queia la mitjanit i la lluna il·luminava les aigües del llac, començava la celebració. Les bruixes dansaven en cercle al voltant del dimoni, que presidia la reunió en forma de boc. Entre música, crits i rituals, compartien encanteris i secrets.
La curiositat també atreia alguns joves de les viles properes, que pujaven d’amagat fins al llac per observar-les. Però si eren descoberts, les bruixes els llançaven un encanteri que els transformava en gats negres, condemnats a formar part de la dansa fins a l’alba. Amb la sortida del sol, el llac tornava a la calma i els joves es despertaven sense recordar res del que havia passat.
Una altra creença explica que el nom d’Engolasters prové d’“engolir estels”. Segons la tradició, els estels fugaços que travessen el cel la nit de Sant Llorenç acaben submergint-se a les aigües del llac, com si l’estany se’ls empassés.
Història i realitat
Més enllà de la llegenda, les acusacions de bruixeria també formen part de la història d’Andorra.
Entre els segles XV i XVII, a la parròquia d'Encamp, desenes de dones van ser assenyalades com a bruixes pels seus veïns i veïnes: les acusaven de causar malalties i morts de persones i de bestiar. Moltes van acabar essent jutjades pel Tribunal de Corts andorrà, que les condemnà a penes com el desterro, la mort al foc o a la forca, i la confiscació dels seus béns.
Bona part d'aquells judicis s'han perdut, però alguns es conserven a l'Arxiu Nacional d'Andorra. Actualment podem identificar un total de 34 encampadanes (32 dones i 2 homes) acusades de bruixeria entre els anys 1450 i 1661. Algunes van aconseguir fugir, però com a mínim set van ser executades i altres desterrades de les valls.
Aquests casos demostren que darrere els mites i la iconografia popular, hi havia persones i fets reals. Sovint, les acusacions responien a la por, a creences arrelades o a la necessitat de trobar responsables a les dificultats de l’època.
Avui, aquest espai vol ser també un lloc de memòria i reflexió, que ens convida a mirar el passat amb una nova perspectiva per entendre’l millor i per visibilitzar a aquelles dones que en van ser víctimes.
On?
Camí de les Pardines
Tot l'any