Teatre infantil 'L'Anorak'

L'obra ens conta la història d'Akakki, una persona com a qualsevol de nosaltres que, tot i treballar i dedicar-se en cos i ànima al que fa, la vida no li va com esperava. Viu en un estat de precarietat i pobresa material, Akakki intenta ser feliç amb el que té, tractar bé la gent a la seva voltant i gaudir de la bellesa del món. No obstant això, la vida és difícil. Al lloc on viu, fa un fred espantós a l'hivern i el seu abric, l'únic que té i herència de la seva família, s'ha tornat vell i ja no abriga com ho feia abans. Un abric preciós i únic, però que ja no el pot protegir de la neu, el vent, les gelades i la malaltia.
Akakki li demana al seu cap fer hores extra per poder comprar-se un abric nou i passar l'hivern més tranquil·lament. Durant uns dies, es dedicarà en cos i ànima a treballar, només a treballar, per tal de poder rebre un extra. Després, coneixerà un sastre extravagant que li farà un abric extraordinari i, tot i que té pocs diners, s'ajustarà al seu pressupost. Viurà molt feliç durant uns dies, gràcies a l'abric; en el treball el tractaran amb respecte; els seus companys, habitualment rètols, el convidaran a sopar amb ells després de treballar; la dona que li lloga el pis deixarà de reclamar-li els mesos impagats gràcies al seu 

 nou aspecte; el món començarà a somriure-li. Però aquesta bonança serà més breu del que desitjaríem; un cop de mala sort farà que el destí, que se li havia mostrat favorable, es torna en contra.

Sortint d'una festa, on confirma que el seu abric és el millor i el més elegant de tots, serà abordat per estafadors que l'embolicaran fins a fer-li perdre tot el que té. Akakki tornarà a casa sense abric ni sabates, pels carrers nevats de la seva gèlida ciutat. Un cop al llit, la malaltia i la febre es apoderaran d'ell. I sense el nou anorac, torna a ser ningú, un ser transparent per als altres. Algú per qui no val la pena preocupar-se. Ell, que sempre havia albergat l'esperança que tot aniria millor, i que sempre havia tractat els altres amb bondat, serà abandonat a la seva sort i, finalment, morirà. Però el seu fantasma continuarà recorrent els carrers de la ciutat, assumint tots aquells que li van donar l'esquena en moments de necessitat, trencant-los el barret, escurçant-los els abrics o atiant els cordons de les sabates entre si, fent-los caure al sòl nevat. Es reirà de tots aquells que no saben que en la vida, val més la pena ser bona persona i pobre que ser ric i no tenir cor.