L’espectacle es composa de tres històries que funcionen de manera independent protagontizades per xiquets i xiquetes diferents que plantegen tres “problemes” o preocupacions de diferent índol:

Història 1, referent al desenvolupament propi del creixement: Un xiquet que es fa pipi al llit.

Història 2: referent a una peculiaritat física: Una xiqueta amb les orelles molt grans.

Història 3: referent a la parla: Xiqueta amb problema de rotacisme.


Posada en escena:

'Cu-Cu' aposta per una posada en escena amb un alt component visual que fusiona diferents llenguatges escènics com son la manipulació d’objectes, l’ús de titelles i l'expressió corporal. Parteix de la tècnica del collage, no sols com a recurs estètic, si no també narratiu. El collage els permet crear universos surrealistes que desperten la imaginació i estimulen als mes menuts; unint imatges aparentment inconnexes per dotar-les d’un nou significat. Així, transformen la realitat a través del retall i la unió i generen realitats noves.

L'estètica del muntatge, tant de les titelles, dels objectes com de l’escenografia, remet als espectadors a un collage vivant, ple de color, que juga amb la fotografia, la il.lustració, el paper i el cartó per crear un espai atractiu i oníric que atrapa el públic i el submergeix en un món fantàstic on tot és possible.