Davant la mirada absorta del seu fill, una parella embriagada damor balla al so de Mr. Bojangles, de Nina Simone. Lescena, màgica, vertiginosa, només és un record més dels molts que broten de la memòria del protagonista de la història, que rememora una infància marcada per lexcentricitat duns pares amb un estil de vida aliè a qualsevol convenció social.

El pare, la vitalitat feta persona, no concep una vida assossegada i monòtona -fins al punt de "rebatejar" la seva dona amb un nom diferent cada dia-, i la mare, capaç dinterpretar tot tipus de papers amb la convicció de lil·lusionista més avesat, fa que la rutina familiar sigui una festa perpètua, un espai on només caben el plaer, la fantasia i lamistat.

Tanmateix, a poc a poc, comença a entreveures que aquest univers ple de poesia, de quimeres, de moments meravellosos, sassenta sobre un precari sentit de la realitat, i que, quan les cançons i els somnis arribin a la fi, el despertar pot ser molt dolorós.