Esteu aquí: Inici / Què fer? / Cultura / Itineraris culturals / Itinerari de les Bons
  • Imprimeix-ho
  • Envia

Itinerari de les Bons

Imatge Principal
1. COMÚ D'ENCAMP

Edifici contemporani del 1987, és la seu del Comú d’Encamp. Dissenyat per Roberto Suso Vergara amb la col·laboració de Joan García-Borés i Jaume Viaplana, va ser un dels primers edificis d’Andorra aixecat mitjançant la tècnica del mur cortina. Té set pisos. A la façana (que és un mirall gegant que reflecteix qualsevol moviment i juga amb la llum dels dies i les estacions de l’any) estan representats els tres colors de la bandera andorrana així com el color lila de la parròquia. L’edifici és geometria en el sentit més estricte de la paraula: presenta una planta triangular i una façana pràcticament quadrada. A la façana destaca el balcó, i al costat, el despatx del cònsol major en sobresurt. Va ser un edifici trencador per al seu temps. La plaça que té al davant el complementa i el fa partícip de tota la vida quotidiana i dels actes que hi tenen lloc. Es podria afirmar que és un edifici viu.


2. HOTEL ROSALEDA

L’hotel Rosaleda és l’obra del reconegut arquitecte del moviment noucentista català Adolf Florensa. Construït entre el 1941 i el 1943, representa un dels edificis més emblemàtics de l’anomenada arquitectura del granit i forma part dels comptats exemples que durant el segon terç del segle XX van projectar a Andorra arquitectes de prestigi, incorporant-hi (en un país de muntanya com el nostre) els gests de corrents expressius forans i cosmopolites. L’hotel, als seus inicis, tenia 60 habitacions i era el més luxós d’Andorra. Des d’un bon principi, la majoria de les habitacions disposaven de bany propi (un veritable avenç per a la seva època). Va ser el primer hotel d’Andorra a tenir piscina i sala de festes. A l’interior destacaven la sala de lectura, amb butaques de cuir; les estances comunes, pintades amb motius al·legòrics muntanyencs, hawaians, tirolesos, espanyols i catalans, i acomodades d’una manera luxosa; l’escalinata principal, i un dels primers ascensors elèctrics del país. El servei de l’hotel era selecte i es contractava als millors establiments de Barcelona, encara que també comptava amb gent del país per fer altres tasques. Era un hotel que no tancava mai i de renom (evidentment, orientat a persones amb un alt nivell adquisitiu que estiuejaven durant una setmana o quinze dies), i diverses guies internacionals de viatges així com viatgers en destacaven l’excel·lència. Dins els seus murs han pernoctat persones il·lustres, riques i famoses, algun descendent de cases reials europees, i diuen que, fins i tot, Aga Khan III va passar unes nits aquí. Està declarat bé d’interès cultural.


3. CAMÍ RAL

Tot i que a Andorra no hi ha hagut mai reis, alguns camins s’anomenaven camins rals. Eren les principals vies de comunicació del país. Anaven de punta a punta de les valls tot comunicant-les. En el Manual Digest (un recull de lleis i costums del 1748), el seu autor, Antoni Fiter i Rossell, recomana en la seva màxima 46: «Procurar en tenir los Camins reals limpios ab la millor disposicio».


    4. INICI DEL CAMÍ DE L'ORATORI

    Autèntic fòssil vivent de les vies de comunicació de la vella Andorra, era el camí principal que menava vers Canillo i França. Està format per pedres granítiques polides i desgastades per l’ús. Per aquestes vies pujaven i baixaven homes, notícies i mercaderies. És la via natural d’accés cap a la vall d’Orient, resseguint la vall. Al costat hi ha camps i prats, que antigament eren de dall. Arribant a l’oratori, a la dreta, hi ha un prat amb diversos promontoris, conegut com l’hortal de Queralt, l’explotació del qual se subhastava antigament per un any, i les rendes recaptades anaven a causes pies així com a servir de dot i ajuda a fadrines casadores de casa pobra. L’administrava la rectoria.


    5. ORATORI DE LES BONS

    Oratori de la Mare de Déu construït a les darreries del segle xix.

    Es tracta d’un edifici humil amb volta de canó d’estil popular. Aquí els pelegrins s’aturaven i resaven a la Mare de Déu, tot descansant, ja que és el primer punt des d’on s’albira el santuari de Meritxell. Precisament és on comença la part més dura del camí. A l’interior es pot veure una majòlica de la Mare de Déu, obra de l’artista local Ramon Argilés, datada del 1999.

    La llegenda diu que un dia d’estiu de mitjan segle xix, a la tarda, havent dinat, tres camperols encampadans feinejaven pels camps adjacents. De cop i volta, i com apareguts no se sap ben bé d’on, una broma i un xàfec èpic van caure sobre els seus caps. Van córrer a refugiar-se allà on van poder i van passar tanta por que van prometre a la Mare de Déu que si els salvava, en agraïment, li farien un oratori. I així va ser, per intervenció divina, al lloc on van passar aquests fets van construir aquest bonic oratori.


    6. PONT DE LES BONS

    El pont actual data del 1948; de l’original, se’n pot veure una reproducció als ponts del parc del Prat Gran.

    Era l’accés al poble de les Bons. A la penya, sobre els cartells indicadors, hi ha una filera de pedres, com un mur: són les restes d’una casa que es deia ca de Pont.

    Ca de Pont era una casa molt rica, i els seus propietaris se n’enorgullien fins a tal punt que, quan algú els demanava alguna cosa, sempre deien: «Abans s’acabarà l’aigua de la Valira (el riu a Andorra és femení) que els formatges de ca de Pont».

    Com diuen els padrins del poble, tot té el seu cicle, i l’aigua de la Valira encara baixa contenta vers la mar.

     

     

    7. CAL COTXA

    Casa pairal representativa de les cases típiques del segle XVIII andorrà i de les antigues cases pairals d’Andorra. Té tres plantes i cap de casa, està orientada al sol i està excavada a la roca. Està construïda amb granit i lloses de llicorella i té un llosat de dos vessants. Cal destacar la balconada de la planta superior, destinada a aprofitar tot el sol i l’escalfor possible. Allà els seus habitants sortien a prendre el sol, eixugaven la bugada i assecaven fruita. Els balcons de ferro eren símbols de riquesa. Està intacta.


      8. SANT ROMÀ DE LES BONS

      Església romànica llombarda consagrada el 23 de gener del 1164, segons l’acta de consagració trobada dins l’altar del temple. De planta rectangular i absis semicircular, conserva un campanar d’espadanya de dos ulls que ocupa tota l’amplada de la paret de ponent. La porta d’entrada, situada a la paret oest i decorada amb un fris de dents de serra, està resguardada per un porxo d’època posterior, des del qual es pot veure una magnífica panoràmica de la vall. L’absis presenta a l’exterior una decoració d’arcuacions i bandes llombardes.

      A l’interior hi ha l’altar original, amb restes de les pintures murals originals que el cobrien. Les que es poden admirar al tambor de l’absis són una reproducció de les romàniques, que ara es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya. A la part superior de la coberta d’aquest, i als murs i la volta de canó de la nau, s’hi conserven unes pintures murals gòtiques. Altres elements dignes de menció són un retaule gòtic del segle XVI i una pica baptismal de granit del segle XII.


      9. TORRE DELS MOROS

      Antiga torre militar que podia haver format part d’un recinte fortificat. No se’n té la datació exacta, tot i que es podria datar de la fi del segle XVI, coincidint amb les incursions dels hugonots a Andorra.Segons la gent d’abans, quan una cosa era molt antiga i desconeixien el seu origen, era «dels temps dels moros», d’aquí el seu nom. L’església de Sant Romà és romànica i es podria datar-la d’aquella època, però el 1278 i 1288 se signen els pariatges, que prohibeixen erigir cap castell i ordenen enderrocar els existents. Per tant, no se’n coneix la data exacta.

      Era una torre habitada i en destaca la pica per rentar els plats, amb obertura exterior; les espitlleres de defensa, que servien per disparar projectils; i a dalt, sota la coberta (avui desapareguda), els matacans destinats a defensar la torre en cas d’atac. El color rogenc que presenten els murs interiors són testimoni d’un incendi que va patir. Es pot pujar fins dalt i gaudir d’una magnífica vista del poble, de la vall i del camí ral que puja a França.


      10 . BANY DE LA REINA MORA

      Just a tocar de la torre dels Moros i del colomer de Rossell, hi ha excavat a la roca un dipòsit d’aigua. Alimentat pel torrent de les Bons, que hi passa a prop, era l’antic dipòsit d’aigua del recinte emmurallat. Aquí es recollia l’aigua de la pluja i la del torrent i es distribuïa per tot el recinte mitjançant un canalet excavat a la roca (avui en dia es pot veure encara). Diu la llegenda que, les nits de lluna plena, la reina mora sortia a banyar-se aquí i que els homes de les Bons pujaven d’amagat per veure-la. La seva bellesa era captivadora, i els homes que l’havien vist se n’enamoraven profundament i romanien encisats i corpresos durant la resta de la seva vida.


      11.  COLOMERS DE ROSSELL I DE COTXA

      Els colomers de torre van esdevenir un model constructiu característic dins l’arquitectura vernacular entre els segles XVI i XVIII. Estaven destinats a la cria de coloms domèstics, i es poden trobar tant a tocar de la casa com al centre d’algun prat proper. La cria de coloms tenia dues finalitats: d’una banda, el consum d’aquestes aus com a part de la dieta alimentària i, de l’altra, l’aprofitament dels seus excrements, la colomassa, com a abonament natural.

      No totes les cases tenien colomer. En algunes estava integrat a l’habitatge o a l’era, amb forats oberts a la façana, i eren poques les cases que disposaven d’un colomer de torre, que, a banda de les funcions esmentades, constituïa un element de prestigi: gairebé tots eren propietat de les pairalies més fortes econòmicament.

      El colomer està encarat al sol i té dos llosadets, entre els quals hi havia una llosa amb forats suficientment grans perquè hi passessin els coloms i no així aus rapinyaires. També sobresurten una sèrie de lloses als quatre murs. Eren per evitar que animals reptadors o rates poguessin accedir a menjar-se els coloms. Dins els murs d’aquests colomers hi ha els forats on els coloms niaven.

      El colomer de Cotxa està declarat bé d’interès cultural.

       

      12. FONT DE LES BONS

      Font que aprofita el rec del torrent de les Bons. Era un antic abeurador d’animals. Aquí el bestiar s’aturava quan baixava de fer jornades feixugues de treball a les feixes i prats adjacents. L’aigua que hi brolla es fresquíssima.


      13. TÚNEL DE CAL TONA

      És de remarcar que el poc terreny de què es disposava està molt ben aprofitat. Fa funcions d’habitació a la planta superior, i a la inferior passa el carrer on antigament se celebrava, sota un bon aixopluc, algun mercat o alguna reunió de poble.


      14. CA DE MAS

      Una de les cases més importants dels segles XVI-XVIII a Andorra, conserva restes de pintura original de la mateixa època a la façana principal. Era una casa forta i competia amb ca de Pont. Els seus antics habitants eren tractats de prohoms i ocupaven sovint llocs destacats a les administracions comunals i generals. En un inventari del 1633 consta que tenien coberts de plata i una vaixella d’escudelles d’aram així com llibres i pergamins antics. En una ocasió, al principi del segle XVIII, va tenir lloc l’enterrament del cap de casa de ca de Mas. Se li van fer les honres fúnebres amb l’assistència de 33 mossens, «tots los sacerdots de las Valls», una xifra única i exagerada. Aquest fet dóna una idea del poder que tenia aquesta casa, ja que, a part de pagar les misses, s’havien de mantenir durant dies els capellans i els seus animals.

       

       

      15.  PLACETA DE LES BONS I SAFAREIG

      Aquí es troba l’antic safareig del poble de les Bons, un dels pocs que encara es conserven a les Valls, on els dissabtes les dones rentaven la roba i feien la bugada amb cendra.La cendra no es llençava mai a les cases. Permetia fertilitzar els camps i servia per fer lleixiu. Els sabons que s’utilitzaven eren fets d’oli i sosa càustica i de greixos animals o vegetals. Després deixaven eixugar la roba a l’aire lliure, impregnant el poble d’una olor de net molt característica.


      16.  CAL TOLES

      Casa pairal magníficament restaurada.


      17.  PASSEIG DEL RIU

      Des d’aquí hi ha una bona perspectiva del poble de les Bons. Una bonica fotografia espera els passejants.


      18. HOTEL OROS

      Hotel pioner al país, dels primers hotels de categoria (molt abans que l’hotel Rosaleda). L’edifici actual és el segon que es construeix, ja que el primer, datat dels anys 1910, se l’endugué la riuada del 1937.

      El seu promotor va ser Josep Mas de casa Oros, el primer mestre laic de l’escola francesa d’Encamp i un home inquiet, avançat al seu temps.

      Es conserva correspondència entre aquest senyor i diferents personalitats d’arreu, com ara el president dels Estats Units d’Amèrica Woodrow Wilson.

       

       

      Galeria d'Imatges
      Camí Ral.jpg Colomer Les Bons Detall porta.jpg Hotel Oros Hotel Rosaleda Interior Sant Romà de les Bons Les Bons Les Bons de nit.jpg Les Bons.JPG Oratori Pont Les Bons Torre dels Moros

      © 2013, COMÚ ENCAMP - Plaça dels Arinsols, 1 · AD200 Encamp (Principat d'Andorra) - Tel. +376 873 200