Esteu aquí: Inici / Què fer? / Turisme actiu / Vall del Madriu / La vall del Madriu-Perafita-Claror, patrimoni Mundial de la Unesco
  • Imprimeix-ho
  • Envia

La vall del Madriu-Perafita-Claror, patrimoni Mundial de la Unesco

La vall del Madriu-Perafita-Claror és un paisatge cultural, una obra conjunta de l’home i la natura de gran excepcionalitat i amb importants valors estètics, històrics i culturals.

DESCRIPCIÓ DE LA VALL

AgolsLa vall del Madriu-Perafita-Claror és situada al sud-est d’Andorra, i ocupa una superfície de 4.247 ha. Aquest territori, que coincideix amb la conca hidrogràfica del riu Madriu, representa prop d’un 10% de la superfície d’Andorra i es reparteix entre terrenys de les parròquies d’Encamp, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany.

A l’entorn d’aquest espai s’ha definit una zona perifèrica de protecció (zona tampó) que té una superfície de 4.092 ha. La suma de les superfícies de la zona central més la zona perifèrica representa gairebé una cinquena part del territori andorrà.

Com la major part del territori europeu, la vall del Madriu-Perafita-Claror no és un territori verge. L’home l’ha utilitzat, l’ha recorregut i n’ha gaudit des de fa segles, configurant un paisatge en el qual la seva empremta és present arreu.

Segons la Llei 9/2003, del patrimoni cultural d’Andorra, un paisatge cultural és una “obra conjunta de l’home i la natura, que forma una unitat coherent pels seus valors estètics, històrics o culturals”.

Els principals usos d’aquesta zona han estat l’activitat agrària (agricultura, ramaderia i explotació forestal), la siderúrgia i l’aprofitament hidroelèctric. Com a resultat d’aquests usos ens han arribat nombrosos elements que, integrats en un entorn natural únic, són generadors del paisatge cultural de la vall del Madriu-Perafita-Claror.

Del PATRIMONI NATURAL, els elements més destacats són la geomorfologia glacial (vall en forma d’U, circs glacials, sistema lacustre, geleres rocoses,…), els altiplans del Calm de Claror, la vegetació aigualosa (molleres, boscos de ribera…) i diverses espècies animals amenaçades (trencalòs, gall de bosc, perdiu blanca, mussol pirinenc, etc.).

Del PATRIMONI CULTURAL, el conjunt d’elements vinculats a l’activitat agropastoral tradicional són els més ben distribuïts: bordes (Ràmio, Entremesaigües...), feixes, cabanes de pastor, pletes, parets de pedra seca, orris, etc., a més d’una xarxa de recs en zones de conreu. De l’activitat siderúrgica sobresurten les restes de la Farga d’Andorra (a 1.900 m d’altitud), així com les nombroses carboneres situades dins del bosc. L’aprofitament hidroelèctric que es va iniciar als anys 1930 va generar una infraestructura pròpia, amb dues preses (l’Illa i Ràmio) i una conducció subterrània que comunica Ràmio amb l’estany d’Engolasters.

 

DECLARADA PATRIMONI MUNDIAL PER LA UNESCO L'ANY 2004

Estany IllaL'any 2004, la Unesco va declarar aquesta vall Patrimoni Mundial, en la categoria de paisatge cultural, en la qual tan sols hi figuren 84 bens d'arreu del món. Ara, Andorra ens dóna l'oportunitat de descobrir aquest tresor. Un indret que s'ha anat forjant al llarg del temps gràcies a l'harmonia entre la natura i l'home.

Aquest indret tan apreciat pels andorrans és un espai que ha mantingut intactes les estructures d'organització i gestió de l'espai des de l'època medieval. Una diversitat de paisatges, parets de pedra seca, bordes i cabanes, ramats i la presència ininterrompuda de l'acció humana desvetllen, sense discontinuïtats ni alteracions, períodes significatius de la història de les persones. Actualment, la ramaderia és l'única activitat tradicional amb una presència important dins la vall, que contribueix de manera essencial al manteniment del paisatge cultural de la zona.

 

 

 

© 2013, COMÚ ENCAMP - Plaça dels Arinsols, 1 · AD200 Encamp (Principat d'Andorra) - Tel. +376 873 200