El Tribunal Superior de Justícia ratifica la decisió de la Batllia de declarar la divisió del terreny de Concòrdia cosa jutjada, en contra de les pret
El Tribunal Superior de Justícia va dictar sentència definitiva el 18 de desembre del 2006 -després que el Comú de Canillo presentés un recurs contra la decisió de la Batllia de no atendre les seves pretensions- en relació a la demanda de considerar cosa no jutjada la divisió del Terreny de Concòrdia. En la sentència, el Tribunal Superior de Justícia exposa en el fonament de dret cinquè que En la seva sentència de data 30 de novembre del 2000, aquesta Sala va desestimar la demanda en partició de terrenys de la Concòrdia formulada per l´Hble. Comú d´ENCAMP, per l´únic motiu que mai pot pretendre ENCAMP i tampoc CANILLO, demanar la divisió del terreny de Concòrdia en estar ja el mateix clarament dividit entre ells des d´abans del 1771 per la Serra de les Solanelles i precisament ells ho varen fer i ho varen conformar, constatar i ratificar 3 vegades: el 1771, el 1807 i el 1871, de manera que al terreny de la Concòrdia no hi ha cap copropietat indivisa entre les dos Parròquies. Amb aquest fonament de dret, tot és dit i de manera molt clara; està definitivament jutjat que el Domini de la Concòrdia no és cap copropietat indivisa entre els Comuns d´ENCAMP i de CANILLO, sinó que fou dividit entre les mateixes parròquies des d´abans 1771. En conseqüència no pot avui el Comú de CANILLO pretendre fer tornar jutjar el que ja fou resolt i demanar, com ho fa en el present litigi, que es declari que els terrenys de Concòrdia són propietat conjunta i indivisa, a parts iguals, del Comú de CANILLO i del Comú d´ENCAMP, quan va ésser expressament decidit el contrari, per una resolució anterior ferma i definitiva. Acceptar la demanda de l´Hble. Comú de CANILLO aniria en contra de tota seguretat jurídica i provocaria una fefaent contradicció de resolucions. Més endavant, en un altre fonament de dret, diu que Pel que fa a l´imputació de les costes judicials de primera instància, és just i equitatiu que la sentència posés a càrrec de l´Hble. Comú de CANILLO, que mitjançant la present causa, ha intentat fer tornar jutjar una problemàtica ja clarament resolta per una resolució anterior, les despeses processals generades per aquest procediment temerari.
La tesi defensada pel Comú d´Encamp en el sentit que la sentència del Tribunal Superior de Justícia del 30 de novembre del 2000 resolia definitivament el litigi sobre la propietat del Terreny de Concòrdia queda, doncs, confirmada per aquestes dues sentències, i permet tancar, esperem que definitivament -el cas contrari podria deixar suposar una evident mala fe per part del Comú de Canillo-, un conflicte històric que per al Comú d´Encamp, i també per a la Justícia, havia quedat ja resolt per sempre l´any 2000.
